societat

Morir a Palma té un cost mig de 2.300 euros

El 50% de les 4.000 persones que moren aproximadament cada l'any són incinerades


Morir a Palma té un cost mig per família de 2.300 euros, amb poques diferències econòmiques entre la inhumació i la incineració, segons les dades que maneja l’Empresa Funerària Municipal (EFM). El gerent d’aquesta empresa municipal, Jordi Vilà, ha explicat que, en aquesta quantitat caldria sumar-li, en el cas de la inhumació, el cost del nínxol, de 1.500 euros de mitjana, o bé el lloguer del mateix per 450 euros durant un període de 5 anys.

Vilà considera que els preus que ofereix EFM són “ajustats” i se situen entre els “millors” del país. De fet, ha posat com a exemple ciutats com Barcelona o Girona, on el cost ascendeix de mitjana a 5.000 euros ja que no existeix una empresa pública municipal que doni aquest servei.

La tendència a Palma és que el 50% de les 4.000 persones que moren aproximadament cada any siguin incinerades i l’altre 50% són enterrades en algun dels tres cementiris municipals, dues opcions igualment demandades durant els darrers anys. Vilà ha explicat que a Palma existeix un equilibri en aquesta decisió a diferència d’altres comunitats autònomes, com el País Basc, on la incineració guanya terreny i ja arriba al 65% dels casos. Es tracta d’una decisió que depèn d’ “aspectes culturals” de cada territori, ha assenyalat Vilà, que ha comentat que en el cas de la incineració, en un primer moment, els familiars, a causa de la “indecisió del moment”, prefereixen endur-se les cendres a casa, encara que posteriorment la majoria les diposita en un columbari.

Des de l’any 1996, el sector funerari està liberalitzat i a Mallorca existeixen 26 empreses funeràries, de les quals EFM n’és l’única pública. En l’actualitat, l’empresa municipal gestiona el 75% dels serveis funeraris, ha concretat Vilà.

Els tres cementiris públics de Palma són els de Son Valentí, Sant Jordi i Establiments, si bé EFM també gestiona mitjançant convenis els de Gènova i La Vileta, de titularitat parroquial. Bon Sosec, a Marratxí, és privat, encara que el tanatori el gestiona EFM.

Avui dia, a Palma (Son Valentí) hi ha 44.500 unitats d’enterrament, 1.200 a Sant Jordi i 520 en Establiments.

L’actual taxa de morositat (les famílies que no paguen les quotes anuals per a les despeses comunes dels cementiris) se situa en el 17%. Molts d’aquests casos es deuen al fet que, amb el pas dels anys, “ni se sap” on està la família.

Vilà ha deixat clar que “aquí s’enterra a tothom, ja que és una obligació municipal”, en al·lusió a les 70 persones a l’any que no tenen cap mena de recurs econòmic per a pagar el seu propi enterrament. En aquest cas, l’empresa pública, la facturació anual de la qual ascendeix a 9 milions d’euros, corre amb les despeses.

Un altre fenomen que està creixent, ha advertit el gerent, són les 150 famílies que cada any tenen serioses dificultats per a realitzar la despesa extra de 2.300 euros per a acomiadar a un ser estimat. Per això, la EFM està incorporant un sistema de finançament i també està “dissenyant” productes més assequible. “Hem d’adaptar-nos a la realitat social”, ha afirmat Vilà.

Pel que fa als cultes religiosos, els musulmans tenen dins el recinte de Son Valentí un lloc específic per a ser enterrats, on s’observen els ritus que prescriuen aquesta religió que no permet la incineració.  En aquesta zona hi ha enterrats prop de 40 musulmans.

Vilà ha comentat que en els cementiris ja no existeixen les fosses comunes. Allà varen anar a parar, en el cas del de Palma, els cadàvers de la mítica aviadora neozelandesa Jean Batten i del cantant Jorge Sepúlveda. En el primer cas va ser per un error burocràtic i, en el segon, per voluntat pròpia del cantant espanyol de boleros i pasodobles.

Disculpau, els comentaris es troben tancats

darrers sumaris


més contingut relacionat

Principi d’acord entre Ceconat, Martí i Bella i Consell de Menorca per reduir el parc de Son Salomó

L'ampliació ocuparà només el 39% de la superfície prevista inicialment

‘Cataluña año cero’, el nou llibre d’Ernesto Ekaizer amb nova informació per entendre el Procés

Com a expert en tribunals, l'escriptor i periodista argentí relata successos que fins ara, diu, no han trascendit a l'opinió...

March defensa que un dels eixos de l’avantprojecte educatiu és el català com a llengua vehicular

Diu, però, que vol que siguin els centres educatius els qui defineixin el seu model lingüístic

El Consell d’LGTBI treballarà en una guia contra l’lgtbifòbia a la feina i en el pla Coeducació

A la sessió plenària, s'ha posat de manifest que s'ha reduït la llista d'espera de vaginoplàsties