La mort de Vivian ha resultat un cop duríssim per a tots, especialment per Lluís, que pren la iniciativa d’encarregar-se de l’organització del funeral, que se celebrarà a WhiteAlquery.
Neus, dins la seva inconsciència habitual, sembla no haver-se adonat de la transcendència del moment que estan vivint, i del dolor que està causant tot això a Lluís. Per la seva part, Carme, donada la seva personalitat, es preocupa molt de com està Lluís, i empatitza amb tot el que viu, i com ho viu, i, al contrari que Neus, és especialment comprensiva amb la situació en què queda a nivell personal.
Al funeral assistiran, a més, Joan Rius, Isabel i Pasquale; així com els residents de WhiteAlquery, o algun familiar de Vivian. A més, una “celebrity” com la Terremoto de Alcorcón serà l’encarregada de dir unes paraules enmig d’un gran compungiment.
El funeral de Vivan Caoba, el seu comiat, com no podia ser d’una altra manera, no serà gens convencional, i estarà a l’alçada de la seva figura i de la seva carrera.
