Neus desperta dolorida a l’hospital, però sobretot, desperta frustrada pel que li ha passat, i per la precarietat de la seva vida en aquells moments: no es pot aferrar a res, les feines que fa no li cobreixen la baixa, i no té un lloc on viure i estar tranquil·la, on no depengui de ningú.
Isabel li proposa que vagi a can Pasquale amb ella, que és el millor, i que així tot li serà més fàcil; però Neus no ho veu de cap manera, sent que la relació amb sa mare ja és prou coneguda per totes dues, i que no anirà bé. Finalment, resignada, es veu obligada a acceptar l’oferiment.
Com era evident per Neus, el moment personal que viuen Isabel i Pasquale és un contrast total amb què viu ella, i això inevitablement els genera conflictes de mamballeta. Sort de la visita de Lluís i Carme, que com sempre l’ajuden i la suporten i fan que pugui tenir el cap a una altra banda. Lluís segueix esforçant-se per reactivar la seva vida professional i sentimental, amb un vell conegut com a convidat inesperat; i Carme… Carme no sap molt bé que li passa, però troba una bona idea: fer un karaoke.
L’horabaixa, però, se li fa molt llarg a Neus, i decideix després de provar-ho tot, fer un SOS a Marc, el company de màster amb qui es va enrotllar després del sopar. I que passa quan vols tenir sexe amb una cama rompuda? I sobretot, que passa quan això ho fas a ca la parella de la teva mare? Senyors i senyores, Neus Perelló.
