L’Eurocambra aprova el polèmic nou marc legal del ‘copyright’ en l’era digital

Ara els estats membres tenen dos anys per adaptar-la a les legislacions estatals

Foto: EFE

El ple del Parlament Europeu ha donat avui dimarts llum verda definitiva a la nova directiva europea de drets d’autor, que actualitza els drets dels creadors en l’entorn digital per garantir que reben una justa remuneració.

Després de dos anys de tenses negociacions pel gran rebuig que el text ha despertat tant entre algunes plataformes d’internet com entre els petits creadors, la reforma ha tirat endavant per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions.

Per aconseguir que ningú pugi continguts protegits per drets d’autor a internet, un ecosistema molt més complicat de vigilar que en analògic, es reclama a les plataformes que assumeixin responsabilitats pel material que ofereixen a la xarxa fins i tot a través de tercers.

Per controlar que els usuaris no pugin material a plataformes com Youtube o Twitter que tenen drets d’autor sense previ pagament, aquestes hauran de posar en marxa “filtres de càrrega” que els ajudin a triar i evitar així quantioses multes. Aquests filtres, que els defensors de la directiva donen suport, facilitarà assegurar la justa remuneració dels autors però signifiquen, per als que rebutgen la reforma, limitar la llibertat d’expressió i acabar amb els petits creadors.

Amb la nova directiva de ‘copyright’, plataformes com Youtube, Facebook o Instagram seran les responsables de tot el que es pugi a internet a través d’elles i aturar qualsevol contingut amb dret d’autor. Així que hauran d’implementar filtres per detectar-los. I això pot afectar, fins i tot, els mems.

Diferents iniciatives han fet campanya durant mesos perquè aquesta reforma no sortís endavant. D’altres, com la Viquipèdia en català o el Softcatalà han protestat tancant durant uns dies les seves webs. Però la polèmica no acaba aquí. La directiva aprovada pel Parlament Europeu també preveu una taxa per compartir i enllaçar continguts com notícies. La nova directiva, però, també té defensors: s’actualitza així, diuen, una norma obsoleta, de l’any 2001.

En qualsevol cas, no s’aplicarà de manera immediata. A partir d’ara, els països de la Unió Europea tenen dos anys per adaptar-la a les legislacions estatals.