societat

Les tovalloletes humides, un problema ambiental que afecta la xarxa de sanejament

Aliança per l'Aigua fa una crida, a la nova secció dedicada a Territori a l'informatiu Vespre, per evitar l'ús de tovalloletes


L’informatiu Vespre d’IB3 Ràdio analitza a la nova secció dedicada al Territori l’impacte provocat per les tovalloletes humides.


Pots escoltar aquesta nova secció a aquest enllaç

Les tovalloletes es llencen pel vàter i causen vertaders embussos dins les clavegueres. Fa pocs dies vèiem dues imatges impactants. D’una banda la costa de Calò de s’Oli, a Sant Josep, on les restes no biodegradables d’aquestes tovalloletes a causa d’un vessament d’aigües brutes havien quedat incrustades a les roques de la costa, i petrificades en terra, un material que acaba a la mar. Les roques costaneres van quedar blanques, totalment cobertes amb aquestes tovalloletes. D’altra, coneixíem una dada: a la ciutat d’Eivissa es retiren cada any 80 tones de tovalloletes de la xarxa de sanejament. Un material que obstrueix les canonades i provoca nombrosos maldecaps a les depuradores .

L’Associació Espanyola d’Abastiment d’Aigües i sanejament ha calculat que el cost que suposen aquestes tovalloletes a tot l’Estat espanyol anualment oscil·la entre els 180 i els 280 milions d’euros. El portaveu de l’Aliança per l’Aigua a les Pitiüses, Juan Calvo, assegura que “el problema que provoca aquest producte d’higiene, perjudica seriosament els serveis municipals d’aigua, genera uns taps enormes i provoca l’obstrucció de la xarxa…. Són productes artificials i que són molt complicats d’eliminar i acaben dins la cadena tròfica i pot afectar a la salut pública”. Des de l’Aliança de l’Aigua alerten que és recomanable no utilitzar-les i si s’usen no tirar-les mai al vàter. “L’administració és responsable i competent, si els col·lectors es taponen requereixen un manteniment molt fort i de vegades inclús amb el manteniment no s’aconsegueix”. Calvo diu que és “responsabilitat del municipi però que en moltes ocasions es veu incapaç d’assumir totes les tovalloletes i demanen conscienciació ciutadana.

Ángel Luis Guerrero, regidor d’Aigües de l’Ajuntament de Sant Josep, explica que l’ús excessiu de tovalloletes provoca problemes de vessaments, “el que fa aquest tipus de material és aturar les bombes d’impulsió de les depuradores, que estan pensades per dur un tipus de material que no és aquest, perquè no és un material biodegradable. Al final quan s’atura una bomba, l’aigua continua arribant en aquest bombeig, per tant, finalment es produeix un vessament a la mar. Tenim un problema afegit. Hem de conscienciar a les boixes i boixos i als al·lots. És una qüestió de sentit comú”.

El biòleg marí, Manu San Félix, explica que va arribar a Formentera l’any 1992. San Félix assegura que no ha vist un canvi al sistema de depuració d’aigua. “Han millorat altres infraestructures com els accessos al Port i a l’Aeroport però no han millorat les estacions de depuració. Tenim unes instal·lacions que no són les adequades, ha crescut la població i això té conseqüències. Tot el que succeeix sota l’aigua no es veu”, segons el biòleg marí.

Degradació del medi submarí

El biòleg marí, Manu San Félix, relata que la setmana passada feia una immersió a 30 metres, a una zona submarina paisatgística on hi ha nòduls formats per algues rosades i calcàries, una zona d’un alt valor ambiental. San Félix duia temps, dos anys, sense fer aquesta immersió i ha trobat algues filamentoses on s’aglutinen virus i bacteris com a conseqüència de l’escalfament global. “Estem generant una mar Mediterrània insana. La mortalitat de morenes i nacres, és conseqüència d’un ambient insà on cada vegada són més probables aquests episodis”, explica. Atribueix la degradació d’aquesta zona de Formentera al mal estat de l’emissari de la Savina.

Aliança per l’Aigua s’està reunint amb diferents ajuntaments per millorar el cicle de l’aigua. A Santa Eulària estan estudiant la possible reutilització d’aigua per regar parcs i jardins del municipi, a la ciutat d’Eivissa s’està estudiant un nou projecte per no utilitzar aigua potable per la neteja dels carrers. Juan Calvo diu que la “població ha crescut a una velocitat que l’administració pública no ha estat capaç de créixer. La manca de separativa de pluvials i fecals a la xarxa de sanejament dels municipis provoca que quan plou, el sistema no té la capacitat per recollir l’aigua”.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

darrers sumaris


més contingut relacionat

Estrena d'”Ardara” a Ciutadella, una pel·lícula rodada entre Irlanda, Barcelona i Menorca

La pel·lícula es va començar a rodar el 2014 gràcies al micromecenatge, i va aconseguir posteriorment el suport d'IB3 i...

“Els quarters donaran vida al poble”

Pepe Tadeo, primer alcalde i fundador de la Plataforma des Castell, demana unitat per dur endavant els projectes a les antigues casernes de s'Esplanada

Un dels agents testifica que El Chicle va ‘cometre un error’

La reconstrucció del crim de Diana Quer ha centrat bona part de la novena sessió del judici contra El Chicle

Hispania Nostra considera Punta Nati patrimoni en risc de desaparició pel futur parc fotovoltaic

Diversos experts creuen que el que serà el parc més gran de Balears és incompatible amb la conservació de l'espai