X

La història del refugi antiaeri de Santa Eulària

El varen construir els franquistes per protegir-se dels atacs dels republicans i durant 60 anys va estar clausurat

17/09/2019

La història del refugi antiaeri de Santa Eulària

El refugi antiaeri de Santa Eulària és un vestigi de la biografia militar d’Espanya. El varen construir els franquistes per protegir-se dels atacs dels republicans i durant 60 anys va estar clausurat. Fa 7 anys que ja el podem visitar tot i que ha perdut alguns elements. La coberta amb dos aiguavessos n’és un.

A Eivissa es conserven diferents refugis antiaeris de la Guerra Civil, però només un es pot visitar. Està situat a Santa Eulària, davall la plaça principal del poble, on està l’Ajuntament, que antigament també era el quarter de la Guàrdia Civil. El refugi es va construir cap al 1937, una vegada finalitzada l’època republicana de les Pitiüses. Ho varen ordenar els mandataris franquistes per evitar-hi els atacs republicans. El refugi té 21 metres de longitud. Actualment només se’n conserva la part soterrada. Alguns majors de Santa Eulària recorden com de petits jugaven a la part superior, ja desapareguda, que era una estructura similar a un terrat a dues aigües. Aquest refugi antiaeri de Santa Eulària va tenir poca vida. Tot i que es va conservar durant la Segona Guerra Mundial, es va clausurar definitivament l’any 1953 durant les obres de remodelació de la plaça, l’any 2012, es va redescobrir. El refugi antiaeri de Santa Eulària és l’únic visitable de l’illa, tot i que té una exposició no relacionada amb la Guerra Civil. N’hi ha molts més a la ciutat d’Eivissa, on els habitants tenien pànic als atacs aeris, que havien causat un gran nombre de morts. A Vila hi havia 18 refugis oficials i 5 a cases particulars. Un d’ells estava a Vara de Rey. Altres se situaven als baluards del Portal Nou i de Sant Joan.

17/09/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris