La gentrificació a foravila expulsa els pagesos i urbanitza el sòl rústic

Les Illes tenen un dels sòls rústics més cars de l'Estat per mor de la pressió urbanística

EUROPAPRESS

Preocupació en el sector agrari de les Balears. Alerta dels entrebancs per accedir -tant de lloguer com de compra- a les terres de conreu, amb preus inassumibles. En culpen, sobretot, a la gentrificació rural que expulsa, de cada cop més, la pagesia i terciaritza el sòl rústic. El resultat: més xalets i menys explotacions agràries. Les Balears, són la segona comunitat, deprés de les Canàries, amb el sól rústic més car. Sebastià Ordines, secretari general d’Unió de Pagesos assegura que els preus són “desorbitats” i apunta que és, ara per ara, el “principal problema de l’agricultura i  la ramaderia a les Illes”. Avui dia, una quarterada a sòl rústic – l’equivalent a 7.000 metres quadrats- es ven entre els 25.000 als 40.000 euros. De fet, una parcel·la de dues quarterades, el mínim edificable, val el triple. Hi ha finques de 3 quarterades per 360.000 euros. El preu de la terra “s’ha multiplicat per quatre” d’ençà dels anys vuitanta, assegura Nofre Fullana, membre de l’Associació de Producció Agrària Ecològica.

Segons un estudi de la Univeritat de les Balears: durant la bimbolla immobiliària, l’any 2008 es comptabilitza una inversió de capital estranger, per comprar propietats a les Illes, de més de 500 milions d’euros. El 2013 repunta fins als 800 milions. El professor de Geografia de la Universitat de les Balears, Macià Blázquez, culpa, als fenòmens -per una banda- “d’acaparament de terres per part de grans inversors” i -per l’altra-  l’edificació a sòl rústic. Tot plegat, deriva en l’encariment de les terres de conreu i el procés de gentrificació a foravila.

Amb el turisme immobiliari al camp balear, les Illes, segons Blázquez, s’han convertit en un “espai privilegiat per la privatització” del món rural.

Les parcel·lacions i la proliferació de xalets il·legals s’han multiplicat per quatre en vint anys. Tendència que dispara el preu de totes les finques. Per contra, minva el nombre d’explotacions agràries. L’any 2009 n’hi havia 10.500 i abans de l’arribada del turisme de masses, a principi dels anys seixanta, prop de 42.000.

Per tant, són molt pocs els pagesos que compren finques . El cert és que no sovintegen aquells que són propietaris de les parcel·les que conren. La majoria, sobretot els joves agricultors, cerquen fórmules de lloguer llargues que els permetin treure rendiment a l’explotació-.

Però els contractes de 20 anys són difícils d’aconseguir i els contractes curts generen incertesa i inestabilitat laboral. Una tercera part dels beneficis de la finca es dedica a pagar el lloguer.

Segons els entesos, hi ha alguns remeis per pal·liar la problemàtica d’accés a la terra. Per començar,  recomanen capgirar el model alimentari basat en els productes duits de fora per centrar-lo en les produccions pageses de les Illes o preservar el territori agrari enfront d’altres activitats. Aina Calafat, tècnica de la Societat espanyola d’Agricultura Ecològica, posa el focus en els bancs de terres com una de les “solucions a la inseguretat del sector”.

Escolta aquí la noticía completa.