El Suprem condemnarà per sedició els 9 líders independistes que estan a la presó

La sentència filtrada pels mitjans estableix la condemna més alta per Oriol Junqueras, entre 13 i 15 anys

EFE/Juan Carlos Hidalgo

La Sala penal del Tribunal Suprem condemnarà per delictes de sedició i malversació els nou líders independentistes a la presó que van ser jutjats pel ‘procés’ independentista a Catalunya, i rebutjarà les penes per rebel·lió sol·licitades per la Fiscalia, segons han publicat diversos mitjans de comunicació.

D’aquesta manera, els set magistrats de manera unànime opten per la qualificació jurídica que va defensar l’Advocacia de l’Estat. La sedició és un delicte contra l’ordre públic que no requereix l’ús instrumental de la violència per  aconseguir les seves finalitats i està castigat amb penes notablement inferiors a la rebel·lió.

La sentència, no obstant això, encara no compta amb la signatura dels set magistrats que han jutjat aquest assumpte, un tràmit que estava previst per dilluns que ve. Fins  aquest moment qualsevol dels magistrats pot anunciar la presentació d’un vot particular, han assenyalat fonts jurídiques

L’Advocacia de l’Estat va sol·licitar 12 anys de presó per  l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; 11 per la resta d’exconsellers a la presó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 10 per  l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 8 pels líders socials Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Ómnium Cultural).

Segons les mateixes informacions, els tres exconsellers en llibertat Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santiago Vila, sobre els quals pesaven acusacions de malversació i desobediència seran absolts del primer d’aquests delictes, que comporta penes de presó, per la qual cosa únicament seran condemnats a inhabilitació i multa per la segona de les conductes.

La sedició es regula en l’article 544 del Codi Penal i s’aplica als qui s’alcin “pública i tumultuàriament” per  impedir “per la força o fora de les vies legals” el compliment de les lleis o l’exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic.

Aquest article del Codi Penal, recollit en el capítol de delictes contra l’ordre públic, castiga amb penes de presó de vuit a 10 anys als qui hagin “induït, sostingut o dirigit” la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones “constituïdes en autoritat”.

En assumir aquesta postura, l’Advocacia de l’Estat va demanar penes rebaixades gairebé a la meitat respecte a les instades en el seu moment pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de Junqueras.

El judici pel procés independentista a Catalunya va quedar vist per sentència el mes de juny passat, quatre mesos i 52 sessions després de la seva arrencada el 12 de febrer d’aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant i aquest últim cap de setmana els magistrats realitzen una última lectura del text, que confien a signar dilluns que ve.

Durant els quatre mesos de judici, els set magistrats de l’alt tribunal que han jutjat aquesta causa van escoltar, a més de dotze acusats, 422 testimonis –entre polítics, membres de forces policials, visitants internacionals, votants i altres membres de la societat civil– i una dotzena de perits. També han visionat prop de 200 vídeos de l’ocorregut el 20 de setembre enfront de la Conselleria d’Economia a Barcelona i l’1 d’octubre de 2017 -data del referèndum il·legal-, abans d’escoltar els informes finals de totes les parts personades.

Les reaccions a una sentència encara per confirmar

Josep Ramoneda: “L’exhumació de Franco taparà la notícia de la sentència del Suprem”