‘El martell casolà’, per Tolo Ramon

L'anàlisi de Segona

/RCD Mallorca.

El Mallorca a casa es vesteix d’un color intractable i difícil d’igualar. Era un partit per prendre moltes decisions i Vicente Moreno així ho va fer. La primera directriu va ser col·locar Pedraza al costat de Salva Sevilla per superar la zona de mitjos de l’adversari. Sens dubte era la línia més lluenta del Lugo i la batalla davant Carlos Pita i Fernando Seoane va ser guanyada gràcies a la col·laboració d’un Dani Rodríguez sembrat de bon joc. Però ell no va ser l’únic aval vermell.

Budimir va omplir el camp de bones desmarcades i solucions damunt el posseïdor de la pilota. Això ajudà a segellar el futbol d’atac i condicionar la feina a l’eix de la defensa gallega. Una jugada seva de força, audàcia i temporització per assistir Dani Rodríguez va suposar encetar el marcador.

A la segona part va haver una estona de control fins que Lago Junior va signar una jugada de màxima eficàcia. Va superar l’un contra un amb voracitat i assistí una rematada perfecta del golejador Dani Rodríguez.

Després va comparèixer a la cita Leo Suarez. Les seves tres primeres accions, tot d’una sortir al terreny de joc, mostraren allò que és: un futbolista diferent que ha de servir per clarificar un objectiu d’ambició. El Mallorca ha entrat en el club dels equips que sumen quaranta punts i, a partir d’ara, com a mínim ha d’intentar cotes superiors. La pròxima resposta haurà de ser lluny de la protecció de Son Moix. Serà capaç de guanyar?