Les mil i una vides de Mateu Alemany

L'expresident del Mallorca reviu al València les èpoques convulses protagonitzades a Son Moix

L’època de les rialles s’ha esvaït a Mestalla i això que des que va aterrar el març del 2017, l’andritxol havia duit pau i èxit esportiu a un club que és sinònim de convulsió.

Tenia experiència forjada al Mallorca perquè el paisatge dels vermells no s’entén en les darreres dècades sense Mateu Alemany. Entra al club com a administratiu i Contestí confia en ell per la gerència. Així inicia una constant ascensió dins l’entitat.

Assoleix la presidència a l’any 2000, amb la família Asensio com a propietària, just després de rebutjar els cants de sirena de Florentino. Alemany viu el moment daurat del mallorquinisme amb la inoblidable Copa del Rei del 2003 com a zenit. L’any 2005, Mateu Alemany deixa la nau mallorquinista en mans de Vicens Grande.

Comença un temps de nous reptes, com substituir l’etern Villar al capdavant de la federació. Un objectiu frustrat, a l’igual que comandar la Lliga ACB. L’any 2009, amb un Mallorca ferit pel concurs de creditors, compra el club per 1,5 milions d’euros.

Trobar un sí en forma de comprador es va transformar en una feina titànica. Alemany diposita les esperances en la família Mingarro.

El serial posterior demostra un dels punts febles de l’Alemany gestor, que recupera les regnes del Mallorca fins que el 28 de juny del 2010 el deixa en mans de Serra Ferrer

Ara la tempesta d’un supervivent de presidents i propietats es viu a la capital del Túria.