‘Un empat obert’, per Tolo Ramón

L'anàlisi de Segona Divisió

L'entrenador del RCD Mallorca, Vicente Moreno, dissabte en roda de premsa després del partit.

El Mallorca visità La Romareda amb l’objectiu de millorar el rendiment efectiu fora de casa. La plaça era històricament complicada pels interessos vermells i la milloria del rival, al seu darrer partit, augmentava la dificultat. Va ser un partit ple d’alternativa i de circumstàncies dignes de menció. Inicialment, el Mallorca agafà el partit per les banyes i torçà el seu rival des de la xiulada inicial. Intensitat, intel·ligència i eficàcia.

Vicente Moreno decidí col·locar la velocitat de Lago Junior damunt el perfil esquerrà i a la primera part va ser un autèntic malson. La seva velocitat, unida a la descaradura, quan encarava el va convertir en botxí. Dos gols i cada vegada que tocava la pilota es notava com l’adversari patia de veritat.

Per la seva banda, Lucas Alcaraz mantengué la línia de tres centrals que tan bon rendiment donà a Tarragona. Així el Mallorca es trobà amb tres futbolistes per dins més dos carrilers llargs. A la zona de mitjos va aparèixer un tres contra tres que va ser completament de color vermell. Salva Sevilla va treure la càtedra i, amb l’ajuda de Pedraza més Dani Rodríguez, varen exercir la seva jerarquia de joc. El joc del número vuit va ser una brúixola fonamental l’estona que va jugar.

Però al futbol tot pot ser efímer. I així va ser. Una sèrie d’esdeveniments varen girar tot el partit. La lesió de Salva Sevilla, el risc assumit per Lucas Alcaraz i l’entrada d’un Marc Gual que va estar trempat varen donar el control del partit a l’equip aragonès. És just reconèixer que hauria pogut passar qualsevol cosa. Aradai i Àlex López haurien pogut marcar sentència definitiva però també Parera va treure un parell de pilotes importants. El resultat final va ser un empat i s’ha de considerar bastant just.